La Mare de Déu d'Àfrica, patrona de Ceuta, se celebra cada 5 d'agost i és festiu propi de la Ciutat Autònoma de Ceuta.
Festiu autonòmic
5 d’agost del 2026
83.595
Dades verificades
El 2026, Mare de Déu d'Àfrica figura com a festiu autonòmic el 5 d’agost del 2026. El calendari incorporat l'aplica a Ceuta, un àmbit amb 83.595 habitants segons el padró 2025.
Comparació basada únicament en els calendaris oficials incorporats al dataset per a cada any.
| Any | Data principal | On consta | Habitants |
|---|---|---|---|
| 2024 | 5 d’agost del 2024 | Ceuta | 83.229 |
| 2025 | 5 d’agost del 2025 | Ceuta | 83.595 |
| 2026 | 5 d’agost del 2026 | Ceuta | 83.595 |
Perfil demogràfic
Estructura d'edat, nacionalitat, lloc de naixement i edat mitjana segons el Cens Anual de Població 2025.
49,6% / 50,4%
17%
69,4%
13,7%
6,4%
13,6%
39,3 anys
Comparació amb Espanya. Les cinc comparacions estan ponderades per població i fan servir únicament el Cens 2025. Un signe positiu indica que el valor de l'abast és superior al de referència.
| Perfil demogràfic | Població coberta | Respecte d'Espanya |
|---|---|---|
| 0–14 anys | 17% | +4 pp |
| 65 anys o més | 13,7% | -7 pp |
| Nacionalitat estrangera | 6,4% | -7,7 pp |
| Nascuts fora d'Espanya | 13,6% | -5,7 pp |
| Edat mitjana ponderada | 39,3 anys | -5,3 anys |
La diferència més gran respecte del conjunt d'Espanya correspon a «Nacionalitat estrangera»: -7,7 pp.
Sexe segons el Padró 2025; la resta segons el Cens Anual 2025. Cada percentatge utilitza el total de la seva pròpia operació estadística. Taules municipals 68535 i 68541 de l'INE.
La festivitat està dedicada a la Mare de Déu d'Àfrica, advocació mariana central en la història ceutina. Després de la conquesta portuguesa de 1415, la imatge va arribar a la ciutat els anys següents; la tradició l'associa a l'enviament des de Portugal i a la protecció de la plaça. Amb el temps es va convertir en Mare i Patrona de Ceuta, i ostenta també el títol popular d'Alcaldessa perpetua.
La celebració té el centre al Santuari de Santa Maria d'Àfrica, a la plaça del mateix nom, al cor històric de la ciutat. El temple actual, de traça barroca, va substituir ermites i reformes anteriors vinculades al culte des del segle XV.
Els primers dies d'agost se celebren les festes patronals: novena, ofrena floral —habitualment el 4— i, el 5, missa pontifical i processó solemne. La jornada uneix devoció, memòria urbana i convivència en una ciutat de forta diversitat cultural.
Al calendari laboral és festiu de la ciutat autònoma, no de la resta d'Espanya. No s'ha de confondre amb el Dia de Ceuta (2 de setembre), de caràcter institucional, ni amb altres advocacions marianes del 5 d'agost.
Patrona de Ceuta, també coneguda com a Verge d'Àfrica o Santa Maria d'Àfrica.
Altres festes
Dades per municipi amb la seva font oficial (butlletí autonòmic). Cada data és verificable a la pàgina del municipi. Dades festivos.io — CC BY 4.0.