Cap d'Any
Cap d'Any es celebra cada 1 de gener: tanca la nit de Cap d'Any amb els dotze grans de raïm i obre el calendari civil a tot Espanya.
Festiu estatal
1 de gener del 2026
49.114.494
Dades verificades
Cap d'Any al calendari laboral
El 2026, Cap d'Any figura com a festiu estatal el 1 de gener del 2026. El calendari incorporat l'aplica a 19 comunitats i ciutats autònomes, un àmbit amb 49.114.494 habitants segons el padró 2025.
Comparació basada únicament en els calendaris oficials incorporats al dataset per a cada any.
| Any | Data principal | On consta | Habitants |
|---|---|---|---|
| 2024 | 1 de gener del 2024 | 19 comunitats i ciutats autònomes | 48.587.813 |
| 2025 | 1 de gener del 2025 | 19 comunitats i ciutats autònomes | 49.114.494 |
| 2026 | 1 de gener del 2026 | 19 comunitats i ciutats autònomes | 49.114.494 |
Perfil demogràfic
Demografia de la població coberta
Estructura d'edat, nacionalitat, lloc de naixement i edat mitjana segons el Cens Anual de Població 2025.
51% / 49%
12,9%
66,4%
20,7%
14,1%
19,3%
44,6 anys
Com es diferencia del seu entorn
Comparació amb Espanya. Les cinc comparacions estan ponderades per població i fan servir únicament el Cens 2025. Un signe positiu indica que el valor de l'abast és superior al de referència.
| Perfil demogràfic | Població coberta | Respecte d'Espanya |
|---|---|---|
| 0–14 anys | 12,9% | 0 pp |
| 65 anys o més | 20,7% | 0 pp |
| Nacionalitat estrangera | 14,1% | 0 pp |
| Nascuts fora d'Espanya | 19,3% | 0 pp |
| Edat mitjana ponderada | 44,6 anys | 0 anys |
El perfil de l'abast coincideix amb el conjunt d'Espanya en aquests indicadors.
Sexe segons el Padró 2025; la resta segons el Cens Anual 2025. Cada percentatge utilitza el total de la seva pròpia operació estadística. Taules municipals 68535 i 68541 de l'INE.
Què és Cap d'Any
L'1 de gener marca el començament de l'any al calendari gregorià, el mateix que regeix la vida administrativa, escolar i laboral. A Espanya és una de les festes civils més reconeixibles del calendari: no commemora un sant ni un episodi bíblic, sinó el pas simbòlic d'un any a l'altre.
La vigília, la nit de Cap d'Any, concentra bona part del ritual popular. A les dotze de la nit moltes famílies prenen els dotze grans de raïm al ritme de les campanades; la imatge més coneguda és la de la Porta del Sol de Madrid, retransmesa cada any, tot i que el costum també es viu a cases, places i festes d'arreu del país. El raïm es va popularitzar a començaments del segle XX i va acabar convertint-se en el gest col·lectiu del canvi d'any.
Després de la mitjanit arriben brindis, abraçades, focs d'artifici i desitjos de prosperitat. El dia 1 sol ser més tranquil: àpats familiars, trucades i, a moltes ciutats, passejades o actes culturals lleugers. Tanca el cicle de festes de final d'any que comença amb Nadal i s'allarga fins a l'Epifania.
Com a data fixa del calendari civil, Cap d'Any té un to laic i compartit. Conviure amb la Nativitat del Senyor i amb el Dia de Reis en el mateix tram hivernal reforça el seu caràcter de llindar: el dia en què es mira endavant després de les celebracions domèstiques de desembre.
Altres festes
Dades per municipi amb la seva font oficial (butlletí autonòmic). Cada data és verificable a la pàgina del municipi. Dades festivos.io — CC BY 4.0.